No li agrada no tenir res a fer durant un dia sencer. Tic-tac, tic-tac. Així que havent esmorzat ja es comença a neguitejar i busca desesperada coses per entretenir el temps i fer-li creure que és molt productiu, que no ha passat en va. Tic-tac, tic-tac. Però tot i aquests tics obsessius de belluguet, sap que els dies de festa són sempre mandrosos. Es desperten lents i la deixen assaborir la claror de bon matí, que es va fent intensa a poc a poc. Li permeten fregar les cames amb llençols nets i suaus i donar voltes al llit, voltes a càmera lenta, perquè el cos les gaudeixi, abandonat a la ganduleria i al "anar fent".
Avui, mentre es decidia a treure's la son de sobre, ha promès no posar-se nerviosa i deixar que el dia la guiés, com a primera hora del matí, despreocupat i parsimoniós. Ha esmorzat i ha sortit a passejar, que tot el dia a casa se li refreden els genolls i les espatlles i llavors només té ganes d'amagar-se sota el nòrdic. Esmorzar-passejar-deixar fer. Dei-xar-fer.
No ha sortit amb les mans a la butxaca, però. S'ha emportat el llibre per si de sobte es trobés sense cap més carrer al davant per seguir avançant o per apaivagar algun atac de rebuig ociós. Caminar-no pensar. Ca-mi-nar. Veu botigues plenes, mares amb nens i cara d'atabalades, cotxes amb conductors impacients. Sobretot, veu molts caminants que, com ella, tracen carrers i avingudes. Però la resta tenen un caminar decidit, ella camina sense saber on va i això li fa mossegar-se les pells de la vora de les ungles, no pot no pensar.
Una botiga. Hi entra. (Així les mirades que es fixaven en ella per aquest caminar ociós es creuran sense raó: ella ja sabia on anava). Fa una ullada ràpida i es decideix per uns sobres i uns fulls de paper. Bé, avui ja ha fet alguna cosa. Mira el carrer: dreta-esquerra-dreta-esquerra. No-pensar! Així que fa la primera passa endavant i ja veurà. Segueix fins que es troba la cafeteria que tan li agrada, però ja ha esmorzat i fer un altre cafè... Potser un te! Però és car aquest lloc... Potser hauria d'estalviar... No-pensar!
Ja és a dins, s'ha assegut i ha demanat un te. Mira al seu voltant, és tot ple de detalls, tot tan bonic. Bufa, fa un parell de glops. Torna a repassar el local. I si llegís una mica? O potser enviar un missatge a algú, o llegir-ne d'antics o fer una llista per anar a comprar... Finalment, treu els papers i un sobre. Demana un bolígraf a la cambrera. I per primera vegada aquell dia, aconseguix no-pensar sense pensar en no-pensar... Fins que aixeca el cap i veu gent diferent al voltant. La carta sembla que ocupa tres-quatre-cinc fulls. El te és fred.
