T’observo des d’un distància prudencial, barrejada entre caps de mirada bocabadada. El cos fort es fusiona amb una anella prou grossa per engolir-te. Mans i peus en ressegueixen la forma i amb embranzida el fas subratllar un recorregut circular, una vegada i una altra, una vegada i una altra.
El moviment m’enganya els sentits i et veig en un tot repetitiu i esfèric que no s’atura. El va i ve del cèrcol contra l’escenari t’abelleix i no puc parar de resseguir-te amb les ninetes. Un sol focus et fa emergir de la foscor i em porta més a prop teu. I ara ja em sembla que sóc jo qui dóna voltes, més i més de pressa, més i més de pressa.
D’un cop sec surto projectada enrere (el cèrcol encara fa giragonses a terra) i m’enlairo dibuixant un mortal esplèndid a l’aire i tu que em mires des del meu lloc entre el públic deixes escapar un parell d’espurnes dels ulls.
Segueixo giravoltant enrere i em ve una mica de vertigen. Espero que un trapezista enmig d’una gronxada estengui els braços com jo i em caci al vol. Llavors només seran les seves mans estrenyent-me els avantbraços i un núvol de pols de magnesi volant-me per sobre dels cabells. El món als peus, endavant i endarrere, endavant i endarrere.
dimecres, 14 de setembre del 2011
dilluns, 5 de setembre del 2011
Un núvol de sucre
S’imaginava un futur ple de llum, ple de colors. Una terra on tot era pau. L’aire era carregat de bones energies i la preocupació, inesborrable, es materialitzava a un altre ritme, més lent i més tènue.
S’imaginava uns anys plens de tranquil•litat, d’estar bé, de somriure per cada petita transformació de la naturalesa.
S’imaginava amb ell, ballant en una cuina de rajoles boniques.
Sobretot, s’imaginava l'olor d’espècies, de intensitat. Una olor feta de la barreja de les aromes més despullades.
No li feia falta imaginar res més, només un escenari envoltat de bons gestos, de tendresa i de pau. Creia en la profunditat dels instants més deliciosament perfumats i embolicats sempre amb un amor intens, que tot ho pot, que tot ho transforma.
S’adormia imaginant, perquè això l’omplia d’energia per assegurar-se un altre somni dolç.
S’imaginava uns anys plens de tranquil•litat, d’estar bé, de somriure per cada petita transformació de la naturalesa.
S’imaginava amb ell, ballant en una cuina de rajoles boniques.
Sobretot, s’imaginava l'olor d’espècies, de intensitat. Una olor feta de la barreja de les aromes més despullades.
No li feia falta imaginar res més, només un escenari envoltat de bons gestos, de tendresa i de pau. Creia en la profunditat dels instants més deliciosament perfumats i embolicats sempre amb un amor intens, que tot ho pot, que tot ho transforma.
S’adormia imaginant, perquè això l’omplia d’energia per assegurar-se un altre somni dolç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)