Em fa por. He dit tantes vegades "adéu" que temo que un
dia deixi d'encongir-me el cor aquest adéu-siau. Que simplement
sigui com un "hola" fugaç, com els que es diuen a
qualsevol client que entra a comprar el diari o quan s'arriba a una
oficina de l'ajuntament.
Potser sempre em faran mal els comiats i, per estalviar-me la ferida, aprendré a no crear vincles tan profunds, a no despullar-me
davant d'un desconegut que al cap de pocs dies es convertirà en un
bon amic i que sé que guardaré a la motxilla dels records en
qüestió de mesos. Em fa pànic que tantes ferides em tornin
insensible, com la dona de gel que no s'inquieta si ha de deixar-ho
tot o de viure sempre d'un lloc a l'altre. La que es queda sola per
haver perdut la fe en els “holes” de debò, per la por a aquests
comiats tan dolços i tan cruels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada