Arribes i el delit es fa tangible. Saps que les flors així de cop i volta m'arrenquen de la realitat i el plexe se m'esparraca tot i vessa joia. Ufanes i oloroses estan decidides a alegrar receptors de totes classes i condicions.
Hi ha qui en gaudeix uns instants, durant la sorpresa de veure's regalat l'esclat de colors i la flaire encantadora. Tot seguit les reposa, amb aigua i aquella mitja aspirina conservadora.
Hi ha qui prefereix no remullar-les per pena de veure com es van pansint. Cap per avall les mantenen assedegades i els avancen el final com un tall sec. De vegades imagino que es deuen sentir com aquells romans a qui la lava va deixar eternament estàtics.
D'altres senten la culpa de l'assassí colpejar-los ben endins i prefereixen desfer-se l'endemà mateix del benintencionat regal.
Tu, que has tingut el detall de comprar-me-les, les contemples ras i curt. Dos instants que s'escolen entre els meus dits abans que brusc, agressiu, em vulguis seduir massa insistentment. Deixa'm que les posi amb aigua. Ja ho farem després, dona. I el llit i les carícies que tant desitjava es materialitzen com petites espines que em priven del gaudi indispensable. Repeteixo que s'han de posar amb aigua. Igualment es moriran, deixa-les una estona. I ara vull ser jo qui et penetri amb la mirada i així fer-t'ho entendre. Fer-te entendre que no només les flors es marceixen lentament. Jo també tinc set. Vaig a buscar un got d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada