S’imaginava un futur ple de llum, ple de colors. Una terra on tot era pau. L’aire era carregat de bones energies i la preocupació, inesborrable, es materialitzava a un altre ritme, més lent i més tènue.
S’imaginava uns anys plens de tranquil•litat, d’estar bé, de somriure per cada petita transformació de la naturalesa.
S’imaginava amb ell, ballant en una cuina de rajoles boniques.
Sobretot, s’imaginava l'olor d’espècies, de intensitat. Una olor feta de la barreja de les aromes més despullades.
No li feia falta imaginar res més, només un escenari envoltat de bons gestos, de tendresa i de pau. Creia en la profunditat dels instants més deliciosament perfumats i embolicats sempre amb un amor intens, que tot ho pot, que tot ho transforma.
S’adormia imaginant, perquè això l’omplia d’energia per assegurar-se un altre somni dolç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada