L'home verd no sabia cap on havia de tirar.
Sempre havia preferit l'esquerra ,la gresca, la in-cons-tàn-cia i l'anar amunt i avall.
Gràcies a aquestes premisses minuciosament organitzades en el desordre de la ment, havia anat avançant d'esma. Convençut que cada pas era una fita.
Tanmateix, l'home verd no sabia cap on havia d'anar.
S'esmunyiria entre la gentada, es faria fonedís entre el farratge, posaria durant mesos davant d'un camaleó que li plagiés els tons. De nit, es pintaria ratlles vermelles; un matí, es deixaria barba i les tardes de lleganyes servirien per a crear una nova llista de reproducció.
I després, l'homeverdambratllesvermelles,barbaiunainesperadadevociópeljazz, no sabria on fer cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada