Primer dia de feina, de la feina que li seria l'estabilitat per fer de la visita una estada més o menys llarga. Ho tenia tot a punt: faldilla negra, mitges noves (de les més tupides, no volia semblar una fresca), camisa negra i davantal. Va ser puntualíssima. S'havia llevat d'hora per estar desperta, s'havia preparat un cafè massa amarg i havia fumat un cigarro massa d'hora, però tot estava controlat.
...
Dues versions de la mateixa cosa, / o més que això. / Una que en són dues. / Dues que en són una. / Morta, caduca, / deixa pas a quelcom nou, brillant. / Un traspàs lent i poc agradable. / Lleig, negre,
/ fet de partícules de sang seca. / Com la crosta, / es desprenen a poc a poc.
...
No va cridar. Va ser una tan sols una expressió de dolor, un estrènyer les dents i agafar-se amb força el canell amb la mà il·lesa. Es va repetir que el cosmos li anava en contra però que no ploraria, que no feia tan mal. Va ser un moment de no res. Els nervis del primer dia. Aquella columna que semblava que hagués aparegut de sobte. Voler anar massa de pressa, com sempre.
...
Desagradable metamorfosi. / Incògnita final. / Vacil·lació pel resultat, / potser millor que l'original. / Indecisió. / Nova, indiferent. / Potser simplement no en són dues, / sinó només una.
...
Es va mirar el dit i el tenia inflat, li bullia. Només uns instants perquè l'arrel de l'ungla se li taqués de negre, morat, vermellós. Va respirar amb aquella respiració curta i accelerada que sembla que faci passar el mal. Va gesticular un crit sense fer soroll i va tornar amb els pastissos que li havien demanat que portés, com si res no hagués passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada