“Perdona, em deixes passar?” “Ai... és clar...” Què hi faig a la plaça si avui, encara que sigui dimecres, no he quedat per fer un sopar d'aquells de més líquid que sòlid? Doncs la veritat és que no tinc gana. Potser una cosa fresca... i em decideixo per l'after eight amb stracciatela i potser l'acompanyo amb un tros de xocolata 90%. Després passaré per una d'aquelles botigues minúscules d'on no tinc res, que és caríssim.
No us ha passat mai, això de comprar un enciam i trobar-lo congelat al fons de la nevera? o deixar el cotxe a mig carrer en hora punta amb les claus a dins?
Quan he entrat a l'hospital, corria i se m'ha vessat el cafè amb llet a la bata blanca. Havia quedat amb tu que ja em coneixes, però faig mitja hora tard i busco alguna explicació mentre vinc corrents, però no he desconnectat la bateria i aquest trasto no s'engega. Faré una mica més tard. Sort que m'esperes amb una birra freda i jo em prendré una clara i faré el primer piti del dia, que un no fa mal.
I mentre penso tot això busco algú per fer una broma absurda i, en canvi, em toca desdibuixar la rutina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada