Splash!

La magnitud de la tragèdia és incalculable. Això ho pensa en el moment precís en què fa un bot per agafar l'ampolla al vol, tot i saber que és massa tard. El vinet de 9 euros (un dia és un dia) topa contra la barana, el vidre s'esmicola i comença a gotejar el vi pel forat de l'escala. Immòbil va seguint el so, com més va més tènue, del líquid fosc caient a cada pis. Són dos quarts i a dos quarts arribarà ell (o potser hauria de dir “arriba”) amb una camisa de fil i una barra d'encens. Ella somriurà amb la fregona a les mans, les bosses del super encara al terra de l'entrada i la samarreta dels "campamentos de verano" amb dues enormes llànties de suor. I pensa que allò de l'erecció potser no era cap tragèdia.

Després del substitut low cost del rosat vessat, el cap li dóna voltes i només té ganes d'entortolligar-se amb el llençol com quan tenia set anys i dormir, dormir. Evidentment no li ho pot dir, a ell, que segueix amb les frases predeterminades que tan segur està que enamoren. Ella s'avorreix profundament i se li escapa un badall. Ell s'enfada i diu que totes sou iguals, que sou unes barjaules, unes escalfabraguetes i no sé quines barbaritats més. El daltabaix la desperta de cop i li fot una bufetada com sempre havia somiat que era capaç de propinar abans de fotre'l fora a empentes. Fa l'últim cop d'ull al menjador i escura el cul de vi, directament de l'envàs. En acabat, fa un petó a la part de sota de l'ampolla que diuen que dóna sort amb el sexe i se'n va a dormir sola. Es trasllada al món dels somnis amb un decorat de conte d'aquells que comencem amb el “hi havia una vegada un príncep convertit en gripau” i ella que va guarnida com una princesa amb vestidet rosa i corona d'or, se'l mira un moment i riu abans d'esclafar-lo amb el peu. Ecs.

L'endemà l'estómac només accepta un cafè amb llet i un mini de formatge, si us plau. Natural, merci. Que tens algun diari per aquí? “Detingut a la Toscana un presumpte delinqüent que es feia passar per venedor de cosmètics”. Llegeix el titular de cua d'ull mentre busca els passatemps, però la foto la fa recular pàgines. No pot ser! El malparit s'estava a Itàlia, i jo enviant-li cartes perfumades a l'altra banda de l'Atlàntic. Ets burra, ets burra, ets burra. Ni sexe ni amor. Sort que va decidir fer cas a aquella frase que havia llegit en algun llibre que ja havia oblidat i si l'havia oblidat, tal com deia una amiga seva, és que no era gaire bo: “Mentre busco la meva mitja taronja, vaig menjant mandarines”, que si no a hores d'ara li fotria el maletí de cosmètics per no sap on, però faria mal.

“Qdm a ls 2?tia qina mrda d nit...ja txplicre!mua!porta taper!” Un sms curt i precís per mantenir la intriga i assegurar-se que la Paula l'acompanyarà a dinar a qualsevol parc on no les coneguin, sense un cambrer que faci bromes estúpides i es respiri olor de fregit pertot. Necessita que l'escoltin i plorar, però acaba renegant de tot i cantant i cridant per les Rambles. Uns quants quintos a tres o quatre bars i tornar fins a casa caminant sola i buscant pels aparadors, com si li poguessin oferir alguna cosa. Troba curiós no poder anar torrada pel carrer a mitja tarda sense que tothom la miri amb fàstic, si quan ho fa a mitja nit ningú no ho troba estrany. Bé, més val que deixi la sociologia per un altre dia.

Arriba a casa i es convenç que anirà a la propera reunió d'escala amb una proposta estrella. És una llàstima que no tinguin una piscineta comunitària aquests pisos. Ara mateix es llençaria de cap a l'aigua i el contacte fresc a la pell seria com estirar-se a la gespa humida una tarda d'estiu, o com llepar el primer gelat de la temporada un dissabte havent sopat... Splaaash!

Ja li passa de vegades, que li sembla que forma part d'una tira còmica.