Tot està per fer i tot és possible

Massa tard per engegar l'ordinador,
ja ho sabia.

Per sort, les úniques marques que portava aquell divendres eren del sol imponent. Va posar aigua a les flors, va trucar als qui estimava "ei, on ets? tot bé? d'acord. Sí, jo també. Bona nit" i va fer sonar una cançó bonica.

Va pensar que estaria bé escriure-ho, però entre tantes imatges, no sabia quina paraula escollir. Per sort, va pensar, sempre ens quedaran els poetes (i els fotògrafs).